Castell De Vila-romà

Les ruïnes del castell s’aixequen sobre un replà del vessant sud del Montagut, al municipi de Palamós. El conjunt estava format per una torre mestra de planta rectangular, envoltada per un recinte fortificat amb murs de fins a 1,20 m de gruix. A la torre, encara s’hi conserva un mur d’11 metres amb una porta d’accés en forma d’esvoranc a 3 metres del terra.

Estil arquitectònic: Romànic tardà amb modificacions gòtiques

Època: Segle XIII a XV

Estat: Ruïnes

MODEL 3D INTERACTIU

Descripció arquitectònica

L’aparell constructiu és de pedres sense escairar unides amb morter de calç, amb presència d’opus spicatum. La construcció també conserva una volta de canó recoberta d’estuc rogenc. El recinte exterior es conserva millor al nord i sud-oest, amb diverses parets transversals, dependències adossades i dues torres rectangulars a l’entrada sud-est. La torre nord-est conserva merlets rectangulars, espitlleres i restes d’una volta interior.

Història i usos

El lloc de Villa Romani està documentat des del 1161. La fortalesa es menciona per primera vegada el 1276, quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, l’adquireix. Tres anys després, el rei Pere II compra el territori de Palamós, inclòs dins la parròquia de Vila-romà.
El castell va tenir una curta vida funcional, el 1320 ja hi ha constància d’inventaris amb vestíbul, cambres, celler i altres espais. El 1348, la pesta negra hi provoca un despoblament massiu (90 %). Al segle XIV s’hi afegeixen reformes i queda sota influència reial i després de nobles com el duc de Sessa.
Des del segle XVI, ja apareix en decadència. Al segle XVIII, el llogater Joan Escarpa hi construeix una casa dins el recinte. El 1812, durant l’ocupació napoleònica, el castell és dinamitat i mai més reconstruït.

Fases constructives:

Primera fase: Construcció original cap a l’any 1000, probablement com a castell feudal.
Segona fase: Ampliacions i reformes als segles XIII i XIV (torres, voltes, parets transversals).
Tercera fase: Modificacions al segle XVIII (casa dins el recinte).
Destrucció: Volat el 1812 per l’exèrcit francès.

Curiositats i detalls destacats

La seva torre mestra conserva restes d’una porta elevada, element típic defensiu.
A la part baixa del recinte hi havia una capella dedicada a Sant Antoni.
El parament mostra una combinació d’estils i tècniques constructives.
El castell dominava una vintena de masos, reduïts a tres després de la pesta.
El 2007 i el 2015 es van fer intervencions de neteja i protecció per part del Club Alpí Palamós.