Castell de Palagret

El castell de Palagret es troba al cim d’un petit turó des d’on es domina la vall. El conjunt és de planta trapezoïdal amb estructures centrals distribuïdes al voltant d’un pati. La construcció originària, dels segles X–XI, presentava murs d’opus spicatum de fins a 1 m de gruix, realitzats amb pissarra i morter de calç.

Estil arquitectònic: Militar amb elements preromànics i romànics

Època: Segle X i XI

Estat: Ruïnes

MODEL 3D INTERACTIU

Descripció arquitectònica

La part nord és la més ben conservada, amb parets que arriben als 8 metres d’alçada i contraforts importants. L’accés original era per ponent, tot i que en època posterior s’hi afegí un segon accés per llevant, connectat amb una barbacana semicircular , envoltada per un fossat defensiu.

A l’interior es conserva una cisterna excavada a la roca i restes de diverses estances annexes. L’estructura mostra una evolució des d’una petita fortalesa a un castell complex amb diverses fases constructives.

Història i usos

Origen: Segle X (o abans), probablement sobre restes d’un assentament romà.
Primer document: Any 922 en una donació de Carles el Simple.
Primera referència com a castell: 1166 (Pere Guillem de Barrera).
Propietat: Bisbat de Girona i pabordia de la catedral de Girona.
Administració: Famílies com Loreta, Lloberas i posteriorment els Guinart
Ús medieval: Centre defensiu i després administratiu.
Abandonament: Segle XV; al segle XVI es convertí en casa de pagès i quadres de bestiar.
Recuperació: Excavacions i restauracions des de 2006 per la Diputació de Girona.

Fases constructives:

Segles X–XI: Fortificació inicial, amb pati central i espitlleres petites.
Segle XIII: Reforma integral amb nova sala noble, barbacana i passera.
Segles XIV–XV: Remodelació parcial, reforços estructurals i canvi d’accés.

Curiositats i detalls destacats

El nom “Mabarrera” prové del mas Barrera, on s’integrà el castell als segles moderns.
L’opus spicatum emprat en diversos panys de mur és poc habitual en castells catalans.
El camí medieval controlat pel castell connectava l’Empordà amb Girona travessant les Gavarres.
S’hi ha trobat ceràmica que confirma l’abandonament entre els segles XV i XVI.