Castell De Foixà

El castell de Foixà és una antiga fortalesa d’origen medieval situada en un punt estratègic sobre el Ter. Del conjunt original encara se’n conserven elements defensius dels segles XIII-XIV, tot i que l’aspecte actual respon sobretot a la gran reconstrucció del segle XVIII, quan es transformà en residència senyorial.

Estil arquitectònic: Renaixentista

Època: Segle XIII

Estat: Bo

MODEL 3D INTERACTIU

Descripció arquitectònica

El castell de Foixà s’alça al barri de la Vila, en una posició estratègica sobre el riu Ter i l’inici de la plana de l’Empordà. Originàriament fou una fortalesa medieval amb tres recintes: el recinte jussà o exterior, el recinte sobirà, que acollia la construcció principal, i la torre de l’homenatge, concebuda com a últim espai de defensa. Encara es conserven elements destacats del conjunt medieval, especialment del segle XIII, com els murs carreuats i atalussats del recinte sobirà, la portalada adovellada de la planta semisoterrània i la torre semicilíndrica de l’angle sud-est, integrada posteriorment com a absis de la capella. També resten vestigis del recinte inferior o jussà, que encerclava el nucli de la Vila, amb una porta adovellada i una torre de planta quadrada.

L’edifici actual, però, correspon majoritàriament a la gran reconstrucció del segle XVIII, quan el castell es transformà en palau o casalot amb una planta en forma de T i dos patis interiors. Aquesta nova arquitectura reaprofita part de les estructures medievals anteriors i incorpora elements propis de l’arquitectura il·lustrada, com grans obertures, austeritat formal, ràfecs prominents i espais interiors coberts amb voltes catalanes. A l’interior destaquen antigues estances de presó, cavallerisses, celler, cuina amb volta de palmera i la capella de Sant Marc, restaurada al segle XIX. El conjunt reflecteix clarament diverses fases constructives, visibles en els diferents aparells de pedra conserva

Història i usos

Època romana: Possible implantació antiga de l’indret, testimoniada per restes d’opus signinum, el pas d’una via romana i les vil·les del pla de Sidillà.
785: El lloc passa a possessió del comte de Girona sota domini franc.
813: Foixà queda integrat dins el comtat d’Empúries.
985: El territori entra en la nova realitat política vinculada al casal de Barcelona.
1192: Primera menció documental d’un membre del llinatge local, Arnau de Foixà.
1269: Referència a la “capella castri de Foixano”, una de les primeres mencions directes del castell.
1279-1280: El castell apareix esmentat a les rationes decimarum.
Segles XIII-XIV: Consolidació del castell com a centre de poder feudal de la baronia de Foixà, varvassora del comtat d’Empúries.
1386: Setge del castell per Joan I d’Empúries, en el marc dels conflictes nobiliaris empordanesos.
1396: El rei Joan I el Caçador, ferit en una cacera a Orriols, es refugià al castell de Foixà, on morí.
Segle XV: Amb l’aparició de la pólvora, el castell perd progressivament el seu valor estrictament militar i inicia la seva reconversió en residència senyorial.
Cap a 1720-1725: Enderroc parcial per les tropes borbòniques després de la guerra de Successió, en aplicació del decret de Nova Planta.
Cap a 1760: Reconstrucció del conjunt com a palau de planta il·lustrada, aprofitant part de les estructures medievals.
Finals del segle XIX: Restauració de la capella i d’algunes parts del castell per Francesc de Foixà.
Segle XX: Reforma contemporània del conjunt i continuïtat com a edifici residencial.

Fases constructives:

Origen antic i primerenca ocupació: Possible implantació romana de l’indret i control del pas sobre el Ter.
Consolidació feudal (segles XII-XIII): Formació del castell medieval i del sistema defensiu amb recinte jussà, recinte sobirà i torre de l’homenatge.
Plenitud i conflictes (segles XIII-XIV): Etapa de màxima importància política i militar dins la baronia de Foixà i l’òrbita del comtat d’Empúries.
Reconversió residencial (segles XV-XVI): Pèrdua del paper militar i adaptació progressiva a funcions residencials i senyorials.
Destrucció i renaixement (segle XVIII): Enderroc parcial després de la guerra de Successió i reconstrucció en forma de palau il·lustrat.
Etapa contemporània (segles XIX-XX): Restauracions, reformes i preservació parcial dels elements medievals integrats dins l’edifici actual.

Curiositats i detalls destacats

El castell de Foixà dominava visualment el riu Ter, els seus murs i la seva posició estratègica explica la seva gran importància.
Conserva una torre semicilíndrica medieval que posteriorment fou integrada a la capella de Sant Marc com a absis.
El recinte jussà medieval encerclava el barri de la Vila, i encara avui se’n poden veure trams de muralla incorporats a algunes cases.
Segons la tradició, el castell disposava de tres passadissos secrets vinculats al sistema defensiu.
El 1396 hi morí el rei Joan I el Caçador, fet que vincula directament Foixà amb la història de la corona d’Aragó.
A l’interior de la capella s’hi conserven còpies de sepulcres gòtics de membres del llinatge Foixà; els originals són a s’Agaró.
La lectura arquitectònica dels murs permet distingir clarament tres grans etapes constructives: segles XIII, XVI i XVIII.
La planta actual en forma de T no és una simple reforma del castell medieval, sinó una reconstrucció nova del segle XVIII aixecada sobre part de les estructures precedents.